El cap que presideix la porta que dóna al saló de sessions de l’Ajuntament té la circumstància remarcable que es mossega la llengua de forma ostentosa.
I per aquest detall, els gironins sempre l’han relacionat amb el secret professional dels regidors que no poden xafardejar sobre els tripijocs municipals.
Però el cap té una altra característica que mai no s’ha remarcat: de la seva closca, en surt un arbre! I aquí es presenta la possibilitat d’una altra interpretació.

Un arbre que surt d’un cap és, simbòlicament, l’Arbre del Coneixement, el signe d’estar en possessió d’altes veritats, d’una saviesa per sobre del normal.
Però en tota la literatura esotèrica, aquí i arreu, des de les èpoques més immemorials, hi ha una màxima sagrada: “El qui sap, calla”. I seria ben curiós que en un pragmàtic Ajuntament que recapta impostos, que neteja carrers, o que dóna permís per a construir cases o per a obrir una botiga de vetes-i-fils, hi hagués representat un posseïdor d’alts secrets, d’un il·luminat coneixedor de la Tradició Primordial.

No se sap qui era l’anònim picapedrer que, en rebre l’encàrrec de decorar una porta, va esculpir aquell estrany i misteriós cap.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *